Història i patrimoni
Les primeres dades en les quals apareix Montblanquet és a la carta de poblament que el senyor feudatari Ramon de Cervera atorgà el 1155. Aquest pretenia poblar un territori que fins llavors estava força abandonat, estem parlant del terme del castell del Tallat, també anomenat Montblanc per la tonalitat blanquinosa de la pedra. Ramon de Cervera i la seva esposa Ponceta concediren, el 22 de març de 1166, les terres de dit terme a 14 pobladors amb la condició de conrear les terres i habitar en el terme. A mesura que passà el temps, el lloc s'anà coneixent cada vegada més com Montblanc i per diferenciar-lo de la població de la Conca de Barberà i com a diminutiu del nom del terme, prengué el nom de Montblanquet.
El 1182 Ramon de Cerverà deixà en testament el castell de Montblanquet al seu hereu Guillem de Guardiolada. El 1234 aquest es vengué el castell i el terme de Montblanquet a Poblet, de manera que els cavallers passaven a ser feudataris del monestir.
El 1259 el Monestir de Poblet gaudia de tots els drets sobre Montblanquet.
Al fogatge de l'any 1365 Montblanquet tenia 25 focs, antiga mesura censal en la qual es comptaven els focs o les llars existents.
Consta, l'any 1407, que a Montblanquet hi havia presó.