Història i patrimoni
HISTÒRIA
Els orígens de Vallbona es remunten vers l'any 1150, quan Ramon de Vallbona i un grup mixt d'eremites hi aixecaren un nucli habitat i una capella dedicada a Santa Maria de Vallbona.
El 1176 s'escripturà la donació del lloc de Vallbona a Ramon de Vallbona i a la resta d'eremites.
Tot i així, el poble de Vallbona nasqué més de 300 anys després de la fundació del monestir, és a dir, al segle XV. Entre les males anyades en les collites, la pesta i les guerres que colpejaven el territori, alguns poblets de la zona van trobar refugi dins les muralles del monestir.
Si a aquest fet li sumem les disposicions que dictava el Concili de Trento l’any 1573, que prohibien l’aïllament dels monestirs cistercencs per perill de saquejos i vandalisme, és quan sorgeix pròpiament el municipi gràcies en part també a la contribució administrativa que en va fer l’Abadessa d’aquell moment, Estefania de Piquer (1563-1576).
Un d’aquests nuclis poblats era Montesquiu, els habitants del qual també acceptaren establir-s’hi i Vallbona deu el seu origen en part a aquests habitants. Actualment, són poques les restes que se’n conserven d’aquest poblat, situat a uns 3 km (direcció sud-est) de la població, però tot i així el seu castell va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. D’aquest indret, en destaca una mesura original de gra, perforada en la mateixa roca, anomenada “Els Tres Quartans”.
SITUACIÓ
Vallbona de les Monges es troba al sud de la comarca de l’Urgell, a uns 25 km de la seva capital, Tàrrega, en una de les valls entre la Serra del Tallat i la Vall del Corb, just al límit provincial de les Terres de Lleida i el Camp de Tarragona.
Vallbona de les Monges és cap del municipi que està format també pels nuclis de població de Rocallaura (a 7 km) i Montblanquet (a 10 km).
En els seus paisatges combinats entre planúries i turons, envoltats per marges i cabanes de pedra seca, predominen els camps de cereal, de vinya, d’ametllers i d’olivera, principals activitats de l’economia local.
El municipi de Vallbona de les Monges ha anat modificant el seu àmbit territorial i de gestió al llarg dels anys, durant els quals ha incorporat en diversos períodes el nucli agregat de Rocallaura.
Rocallaura va estar adscrita a Vallbona de l'any 1920 al 1930 i d'aquesta última data al 1970 es va independitzar. A partir del 1970 va tornar a formar part de Vallbona essent un agregat juntament amb Montblanquet i el terme de Montesquiu. El 2003 es va constituir la EMD de Rocallaura, una Entitat Municipal Descentralitzada.
BIBLIOGRAFIA
BONALES CORTÉS, Jacinto (2011), Història de Vallbona i de la vila de Montesquiu. Un territori i un poble a redós del Monestir. Lleida: Ajuntament de Vallbona de les Monges i Institut d'Estudis Ilerdencs.(Col·lecció Viles i Ciutats, núm. 37).
BONALES CORTÉS, Jacinto (2014), Història de Montblanquet, Bonales Cortés, Jacinto. Lleida: Ajuntament de Vallbona de les Monges i Institut d'Estudis Ilerdencs.(Col·lecció Viles i Ciutats, núm. 38).
BONALES CORTÉS, Jacinto (2015), Història de Rocallaura, Bonales Cortés, Jacinto. Lleida: EMD de Rocallaura.
GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT (2017), Vallbona i el Monestir. Apèndix als monestirs cistercencs de la vall del Corb. Sant Martí de Riucorb: Ajuntament de Vallbona de les Monges.